EL SECTOR PRIMARI A LES TERRES DE L'EBRE

4. LA GRANDÀRIA DE LES EXPLOTACIONS

Les empreses han d’orientar la seva activitat en tractar de minimitzar els seus costos de producció a llarg termini (recordem, al respecte, el concepte d’òptim d’explotació i d’economies d’escala). Entenent l’empresa agrària com un sistema social, la dimensió òptima ha de permetre la millor situació competitiva quant a costos, productivitat, qualitat, etc., en definitiva, maximitzant el seu valor. Parlar d’òptims és, però, una qüestió complexa. Des d’un plantejament restrictiu, es considera que una empresa es troba en la seva dimensió òptima quan és la més eficaç del sector, és a dir, quan opera amb uns costos més reduïts i obté uns beneficis superiors i, per tant, té garanties sòlides de supervivència davant de condicions adverses com, per exemple, l’inici d’ una guerra de preus o la climatologia adversa.
 
Des d’una perspectiva més àmplia, la dimensió òptima és la dimensió més adequada en cada moment de l’evolució de l’organització, o el que és el mateix, aquella en la qual hi ha un equilibri total a l’empresa i proporciona rendibilitat i seguretat per a tots els seus membres. El seu caràcter és canviant, adaptant-se als canvis interns i externs de l’organització.

Precisament, un altre dels problemes estructurals que produeix el creixement econòmic és el reajustament en la grandària de les explotacions agrícoles. Aquesta circumstància és de gran importància a la regió catalana de l'Ebre, considerant el pes específic del sector agrari en l'economia regional. En efecte, la capitalització exigeix un augment de la superfície de l'explotació per tal que la utilització dels nous actius productius sigui rendible ("explotacions viables"), especialment pel que fa referència a la maquinària, com tindrem ocasió d'estudiar posteriorment. D'altra banda, d'incrementar-se la productivitat de la mà d'obra, els agricultors poden tenir explotacions majors. Cal aclarir que es considera una dimensió òptima, aquella que aconsegueix un nivell de producció que es correspon amb el punt mínim de la corba de despeses mitjanes totals a llarg termini.

El quadre següent il·lustra l'evolució en set anys de la grandària de les explotacions agrícoles a Holanda, temps enrere:

QUADRE Núm.: 5.12.
EVOLUCIÓ DE LA GRANDÀRIA I EL NOMBRE DE LES EXPLOTACIONS A HOLANDA (en 000.)

FONT: Elaboració pròpia.
Els agricultors tenen la pretensió justa que s'elevi el seu nivell de vida i no davalli amb relació als nivells de vida d'altres sectors de l'economia. Però això, tot just, només s'aconsegueix quan les explotacions tenen la dimensió òptima.

Mantenint-nos en aquesta perspectiva més àmplia, la forma més senzilla i, alhora, fidedigne per conèixer com d’allunyats estem de la nostra mida empresarial òptima és calculant la liquiditat que genera l’activitat ordinària en relació a les vendes. Si bé aquesta informació és merament interna i no té en compte, directament, la mida de les nostres competidores i, per tant, presenta certes limitacions a l’hora de preveure com de tortuós o plàcid pot arribar a ser el camí, sí que ens dóna indicacions clares per conèixer com de forts estem a dia d’avui per encarar el futur.

Vegem, per raonar una teoria sobre la dimensió de l'explotació, unes estadístiques calculades per a USA, on classificaven les explotacions en diversos tipus, segons la seva dimensió, pel volum de vendes o ingressos als anys 1960 i 1967, així:

QUADRE Núm.: 5.13.
EXPLOTACIONS SEGONS VOLUM DE VENDES A USA

FONT: United States Department of Agriculture (USDA), 1970.

A aquesta estadística es palesa l'increment del nombre d'explotacions amb vendes elevades en relació a les més petites, durant el període de temps analitzat.

Després, es va realitzar el següent càlcul: 
      
 i es va relacionar amb els ingressos totals,

Vegem com la dimensió òptima sols la tenen les explotacions dels tipus I i II i les restants no, d'aquí el seu baix nivell de rendes.

L'ideal seria, òbviament, que totes les explotacions fossin del tipus II; en aquest cas, en lloc de més de 3.106 explotacions, només n'hi hauria 1.106, i, d'aquesta mena, s'obtindria un 24% d'augment de la producció (o una reducció de recursos del 19%).

Però, aquesta reestructuració tindria un problema afegit: l'aparició d'excedents i, per tant, la caiguda de preus, tot seguint les lleis implacables de l'oferta i la demanda que, dissortadament, no tenen en compte que al món encara hi ha molts països on es pateix fam.

Una proporció satisfactòria de la liquiditat generada per l’activitat ordinària respecte les vendes indica que l’empresa funciona autònomament sense necessitat d’endeutar-se, la qual cosa permet, a més, mantenir a llarg termini la presa de decisions en el sí de la companyia i no als bancs i, per tant, ens dota de marge de maniobra a l’hora de pensar i actuar estratègicament per anar-nos adaptant a l’entorn.

Altrament, les dues figures següents, procedents d’elaboració pròpia a partir de les dades fornides per l’USDA (United States Department of Agriculture. The Economist, 11/02/1995) ens mostren l’evolució temporal, en sentit contrari, del nombre d’explotacions i de la dimensió mitjana de les mateixes als païssos més desenvolupats.