BIBLIOTECA VIRTUAL de Derecho, Economía y Ciencias Sociales


HISTORIA DEL DERECHO E HISTORIOGRAFÍA JURÍDICA CONTEMPORÁNEA EN FRANCIA, ITALIA Y ALEMANIA

María Encarnación Gómez Rojo



Esta página muestra parte del texto pero sin formato.

Puede bajarse el libro completo en PDF comprimido ZIP (371 páginas, 1.38 Mb) pulsando aquí

 

 

[Nº 358] Carta de Vasile Gionea, catedrático de Historia del Derecho de la Universidad de Bucarest, Presidente del Tribunal Constitucional de Rumanía y Vicepresidente de la Asociación Internacional de Historia del Derecho y de las Instituciones, a Manuel J. Peláez

Bucarest, [c. 1992]

Cher Monsieur le Collègue,

J’ai reçu le volume dans lequel vous avez eu l’amabilité de publier aussi mes deux études . J’ai aussi reçu quelques extraits de mon étude “L’organisation et le réglementation du travail sur le territoire de la Dacie” tout aussi bien que des extraits du même volume, parmi lesquels le vôtre également. Malheureusement je n’ai pas reçu aucun extrait du deuxième étude intitulé “Parallèle entre la responsabilité pénale dans le droit mésopotamien, hébreu, perse, indien et chinois”.

Pourtant, vous avez ma reconnaissance entière et mes remerciements les plus vifs pour les ouvrages envoyés et n’importe quand vous allez venir en Roumanie je serai très heureux de vous accueillir.

Veuillez agréer, Monsieur, l’assurance de ma haute considération

Prof. Dr. Vasile Gionea (firmado y rubricado)

Archivo del Grupo de Investigación de Historia de las Instituciones Jurídicas, de los Sistemas Políticos y de las Organizaciones Sociales de la Europa Mediterránea, L-1360/92.

[Nº 359] Carta de Francesc Vilanova i Vila-Abadal, profesor titular de Historia Contemporánea de la Universidad Autónoma de Barcelona, a Manuel J. Peláez

Barcelona, 19 de marzo de 1993

Benvolgut Manuel,

finalment t’envio un disquet amb l’epistolari Valls-Taberner. El procés de conversió de programes i adequació dels textos ha estat més llarga del què em pensava i, a més a més, com que ho he hagut de fer a hores mig perdudes, he tardat més del què em pensava.

Com et pots imaginar, estic col•lapsat de feina. L’horari de segon semestre a la Universitat ha estat molt pitjor que el primer, cosa que em fa anar més de corcoll que abans de Nadal. A més, la feina de la Fundació va creixent en volum i aquesta és una dedicació que no voldria perdre per res del món, almenys ara per ara. En fi, ja t’ho pots imaginar.

Vaig parlar amb en Jaume del llibre sobre Jaume I. Em va dir que el tenia aparcat i que necessitava els diners pendents per acabar la feina, ja que haurà de pagar a en Manel Tomàs (que el té dedicat a l’arxiu del Barça) per acabar les proves. Si no recordo malament, aquest va ser l’encàrrec. Vosaltres mateixos ja us entendreu sobre aquesta qüestió.

Anem a la família Valls i els epistolaris. Pel què em vas dir, la font de finançament s’acaba aquest any. Bé. Això, a banda d’acabar l’epistolari Valls-Abadal talla les perspectives de noves feines. Jo no sé com funciona aquesta gent (a banda de veure, després de molt de temps, a l’Enric Pérez Sala al cinema, encara que ell no em va reconèixer), però, després dels primers resultats, ¿no valdria la pena fer una gestió formal i personal amb els grans caps del B[anco] P[opular]? No només per treure més diners, sinó per convencer-los que la dinàmica empresa no es pot tallar aquí. No sé si hauríem de plantejar-los-hi algun tipus de projecte de recerca i edició que fos el relleu als epistolaris. Crec que hi ha un potencial documental i temàtic prou elevat encara com per insistir en aquesta línia. Tenen dinerons de sobres, no els hi costa res, ni els representa cap sacrifici, i quedarien com uns senyors. Tu els coneixes més bé que jo, però em penso que valdria la pena insistir una mica més. Per exemple, un projecte de recerca que tingués com a punt de partida la comunicació sobre els catòlics catalans a l’exili durant la guerra a Itàlia, que inclou Valls, Abadal, etc., i que només toca els temes més escabrosos d’una manera lateral (ja saps que vull dir). Jo em penso que aquesta seria una bona idea, sobretot quan Borja de Riquer tregui el seu llibre sobre la Lliga durant la guerra, que posarà aquestes coses de moda. Tenint en compte el potencial de l’arxiu Valls i altres fonts que es poden anar localitzant (com s’ha demostrar en la primera part de la biografia de Ramon d’Abadal), em penso que aquest podria ser un esquer a presentar als Valls, que ens permetria una certa continuació de la feina endegada. I com aquest, en trobaríem altres. Aquesta gent té recursos personals i profesionals com per engrescar-los en un projecte a mig termini i treballat a fons. Pensa-t’ho bé, però empenso que hauríem d’actuar amb certa gosadia (el no el tenim d’entrada) i poca timidesa. Jo estic disposat a dissenyar un projecte i a discutir-lo amb tu, per fer un treball a quatre mans, un treball de mesos i amb una remuneració digna. Arrisquemnos. Jo estic disposat a posar-me trajo i corbata i anar a Madrid a veure aquesta gent. No hauria de ser tan difícil.

Parlem d’altres coses. No t’envio una còpia de la primera part de l’Abadal, perquè no en tinc de disponible. Això t’obligarà a venir a Barcelona, sopar a casa i mirat-te la còpia que tinc jo.

I ara entrem en l’epistolari Valls-Abadal. En primer lloc, una qüestió de mètode. He estat donant voltes a la manera de fer l’edició. Jo m’inclino cada vegada més pel tipus d’edició que va fer Borja de Riquer a l’Epistolari polític de Manuel Duran i Bas. És a dir, una introducció tan llarga com faci falta, basada en bibliografia i les cartes transcrites, i unes anotacions aclaratòries dels documents. Això permet una lectura més homogènea del text i la possibilitat de fer una introducció tan llarga com volguem. Encara que sigui trencar la tendència dels llibres anteriors, jo prefereixo aquest mètode, que ens hauria de permetre treballar amb més rapidesa i no caregar les cartes, que gairebé es poden llegir sense notes al tenir tot el joc complet, amb notes, com havíem fet abans.

En segon lloc, veuràs que en alguns casos l’ordenació està canviada; només és qüestió d’ordenar les cartes pels números. Hi ha algunes cartes que Manel Tomàs no va transcriure perquè els originals eren incomplerts, etc. per guanyar temps, jo tornaria a numerar les cartes des de la primera fins l’última de les transcrites i deixar de banda les incompletes. Centrem-nos en el que ja tenim i no ens perdem per altres camins.

Qüestions tipogràfiques. Hi ha vàries qüestions que caldria plantejar abans de fer les primeres proves, cosa que ens estalviarà correccions posteriors. Cada carta hauria de començar pàgina, encara que només sigui un telegrama. per una banda, inflarem el llibre, però per l’altra, per qüestió d’estètica i ordenació interna, el volum quedarà molt més senyorial; ens estalviarem finals de pàgina amb línies curtes, blancs en els interliniats excessius, etc. En segon lloc, jo optaria per utilitzar la Times tant per les cartes com per les notes. Les cartes s’haurien de fer amb un cos maco de llegir i les notes, igualment amb Times i amb un cos més petit. La crida de nota hauria de ser numèrica i no amb lletres com ara.

Pel que fa a la utilització de cursives i verseletes. Jo utilitzaria verseletes pel títol de la carta:

Per exemple

Carta de Ramon d’Abadal a Ferran Valls

en un cos més gran que el text de la carta. Utilitzaria cursives per a indicar paraules i frases subratllades pels autors de les cares, a l’hora d’indicar llibres, revistes, diaris, etc., o bé els nostres excursos (indicats sempre entre claudàtors, [sic]). Pel que fa a les cometes, s’haurien d’utilitzar sempre les americanes («») i només les llatines (“”) quan es trobin dins una cita marcada per les anteriors. T’adjunto un exemple de com ho faria: [no lo reproducimos en este caso].

Archivo del Grupo de Investigación de Historia de las Instituciones Jurídicas, de los Sistemas Políticos y de las Organizaciones Sociales de la Europa Mediterránea, L-1381/93.

[Nº 360] Carta de Jean Bastier, catedrático de Historia del Derecho de la Universidad de Ciencias Sociales de Toulouse, a Manuel J. Peláez

[Toulouse], 23 de mayo de 1993

Mon cher Manuel,

Combien je me réjonis de ta venue à Toulouse, magnifique. Je vais à Anvers au Congrès de la SHD et serai de retour à Toulouse le 3 juin. Telephone-moi. Ma femme ne parle pas le Castillan mais l’Anglais. Tu peux me joindre à coup sûr les 3, 4, 5 à Midi et jusqu’à 14 h ou plus tard et à 19 h. 30-20 h. 30. C’est une “paliza” de faire chaque jour Persignan-Toulouse, au moins 4 h. d’autoroute et 4 de retour! Veux-tu que je te réserve una chambre? Hélas, chez moi c’est trop petit, mais il y a des hôtels abordables...

Bibliothèques: celle du Centre d’histoire de l’Université, j’ai la clé mais l’Université ferme à 19 h et le Dimanche.

Bibliothèque Universitaire de 9 h. à 18 h. Fermée Samedi et Dimanche.

Bibliothèque municipale ouverte le Samedi 8 h. 30-12 h. et 14 h. à 18 h. je crois ou 18 h. 30.

Institut Catholique ouverte le Samedi 14 à 18 h. On peut photocopier des livres, magasins devant l’université 0,20 F la feuille soit en general 2 pages de livre! Nous sortirons les livres sous ma responsabilité. Je serai heureux de t’inviter à manger, à diner avec ton collaborateur. Pour Elías Romero c’est décevant, il m’a fait l’expression d’un homme très poli et agréable mais peu passionné par notre science; n’étant pas sûr de cette impression, j’ai cru eu de la timidité. Dommage!!

Si tu peux m’apporter un ou deux exemplaires des Estudios Lalinde, Revista Europea, VII (1991), Annals of the Archive of Ferran Valls i Taberner’s, 6 (1989) où j’ai des articles, ce serait magnifique!

Je tiens beaucoup à faire connaître ces publications espagnoles à nos collègues. Je crois que les gens importants actuellement sont: Hilaire Madame Lefebvre-Meilland, O. Guillot, Rigaudière, Laingu, Antonetti, Carbasse, Gazzaniga, Poumarède... Ph. J. Hesse aussi Harouel, Bouineau.

Fidéles Amitiés

Un abrazo

J[ean] Bastier (firmado)

Archivo del Grupo de Investigación de Historia de las Instituciones Jurídicas, de los Sistemas Políticos y de las Organizaciones Sociales de la Europa Mediterránea Sección General, Letra υ, Nº 67, Año 1993.


Grupo EUMEDNET de la Universidad de Málaga Mensajes cristianos

Venta, Reparación y Liberación de Teléfonos Móviles
Enciclopedia Virtual
Biblioteca Virtual
Servicios