BIBLIOTECA VIRTUAL de Derecho, Economía y Ciencias Sociales


HISTORIA DEL DERECHO E HISTORIOGRAFÍA JURÍDICA CONTEMPORÁNEA EN FRANCIA, ITALIA Y ALEMANIA

María Encarnación Gómez Rojo



Esta página muestra parte del texto pero sin formato.

Puede bajarse el libro completo en PDF comprimido ZIP (371 páginas, 1.38 Mb) pulsando aquí

 

 

[Nº 304] Carta de Thomas G. Watkin, catedrático de Historia del Derecho de la Facultad de Derecho de la Universidad de Gales, a Manuel J. Peláez

[Cardiff], 4 de diciembre de 1989

Dear professor Peláez:

Studies in Roman Law and Legal History

I have not yet received notification that the above work to which I contributed a paper has been published, not have I received the promised three copies and twenty of-prints of the work.

Will you please let me know, as soon as possible, whether the work has been published and, if so, the reference to the pages where my paper can be found in it. I should be grateful if the work has been published if you could arrange for me to receive the promised three copies and twenty oof-prints as soon as possible.

If the work has not yet been published, I should be grateful if you would please let me know the proposed date of publication.

Thanking you, in anticipation of your continued co-operation,

Yours sincerely

Thomas G. Watkin (firmado y rubricado)

Archivo del Grupo de Investigación de Historia de las Instituciones Jurídicas, de los Sistemas Políticos y de las Organizaciones Sociales de la Europa Mediterránea, L-900/89.

[Nº 305] Carta de Francesc Vilanova i Vila-Abadal, profesor de Historia Contemporánea en la Facultad de Ciencias Políticas de la Universitat Autónoma de Barcelona, a Manuel J. Peláez

Barcelona, 11 de diciembre de 1989

Benvolgut Manuel:

No sé si degut als darrers aiguats que ha convertit Málaga en una Venècia andalusa s’haurà perdut una carta que et vaig escriure a finals de novembre. En aquesta lletra et donava notícia de la trobada amb en Jaume per entregar-li el material Bosch -Martorell que havia transcrit fins aquells dies. Malhauradament, no tinc còpia de la carta que et vaig enviar, perquè la vaig escriure des de l’Ardiaca. Per tant, intentaré fer un esforç de memòria.

En primer lloc, què saps del llibre d’en Nicolau ? Quan sortirà?

Quan el reberem? Etc. Ja em diràs alguna cosa.

Vaig anar a l’Arxiu Nacional de Catalunya per consultar el fons d’en Bosch-Gimpera. No hi havia res de correspondència. L’única cosa que ens podria servir era la còpia d’un manifest polític d’abril del 1931 signat per Valls, Bosch, Balcells , i d’altres. Era l’únic paper que relacionava Bosch amb Valls. Tinc còpia a casa; si el voleu incorporar t’enviaré una còpia.

Sobre el material Bosch-Martorell: he transcrit totes les cartes que em vas enviar de l’arxiu Valls (més les repetides que aquesta setmana donaré a en Jaume), i totes les de l’arxiu Abadal fins el 1913. Algunes d’aquestes s’hauran de repetir perquè la fotocòpia era defectuosa. Quan al Pradell donguin senyals de vida, suposo que podrem completar totes les feines en marxa (Bosch-Martorell, mallorquinistes i Rubió). T’adjunto una fotocòpia d’en Martorell amb una anotació a mà perquè te la miris.

També envio aquesta setmana a en Jaume la correspondència Rubió-Abadal (1909-1913) ja transcrita. Com en els altres casos, en els propers mesos intentarem completar-la al Pradell.

Pel que fa a l’Arxiu Rubió, crec que aquest existeix a l’Institut d’Estudis Catalans. És evident que s’hauria d’explorar perquè hi ha més probabilitats que s’hagi conservat la correspondència Valls-Abadal amb ell aquí, que no pas en l’arxiu Bosch, com s’ha comprovat. M’hauries de dir si s’hi ha d’anar i a qui ens hem de dirigir per fer la consulta. En una carta de Rubió a Abadal (no recordo la data), el primer li parla d’un treball sobre castells que Abadal, segurament, li ha enviat en una còpia. També comenta que espera que es publiqui a la Revista dels E.U.C., cosa que no va succeir, per les notícies que tenim. No fóra probable que la còpia d’aquest treball es pogués trobar a l’arxiu Rubió?

En Jaume em va comentar l’assumpte de la transcripció del treball sobre Jaume I. Jo hi vaig estar d’acord, i vam quedar que ens diries alguna cosa sobre aquest tema.

Sobre el tema Aribau, també em va semblar bé, tot esperant que ens enviessin una mínima relació dels papers que hi ha a l’arxiu Valls. Curiosament, no existeix cap monografia solvent sobre Aribau, però alguns dels savis d’aquest país (Josep Fontana, Joaquim Molas, etc.) sempre s’han mostrat molt interessats per aquest personatge. Suposo que ja en tornarem a parlar.

Vaig rebre les còpies de la correspondència de Raimon d’Abadal i Calderó amb Valls. Gràcies. La guardo en una carpeta a part, juntament amb les còpies que ja tenia. Crec que no serà difícil per un llibret amb aquesta correspondència.

Canviant de tema completament, m’interessaria que em fessis arribar informació sobre el congrés de l’exili que es va fer a Perpinyà, i del que ja m’havies comentat alguna cosa per telèfon. També m’interessaria rebre notícia del professor de Montpeller que preparava, o havia llegit, una tesi doctoral sobre l’exili català. Si ho tens a mà, t’agrairia que me’n fessis cinc cèntims.

Suposo que em deixo un munt de coses per comentar. per exemple, que m’enviessis còpia de les cartes de Rubió a Valls (les que ja vas publicar) per poder fer la transcripció amb el màxim de fidelitat possible. Quan les rebi, començaré a treballar-hi. Si em venen al cap altres coses que m’he oblidat ja t’escriuré.

Si no ens veièssim o parlèssim, Bon Nadal i Bon Any Nou.

Una abraçada

Francesc Vilanova i Vila-Abadal (firmado y rubricado)

Archivo del Grupo de Investigación de Historia de las Instituciones Jurídicas, de los Sistemas Políticos y de las Organizaciones Sociales de la Europa Mediterránea, 902/89.

[Nº 306] Carta de Fernando Borges Araújo, profesor de Historia del Derecho de la Facultad de Derecho de la Universidad de Lisboa, a Manuel J. Peláez

Lisboa, 15 de diciembre de 1989

Ex.mo Senhor Professor:

Muito l’he agradeço a gentil oferta de José Mª Font Rius, “Don Ramón d’Abadal y la Historia del Derecho”, que lerei atentamente.

Junto una breve resposta ao inquérito que acompanhava a carta de V. Exª; não sendo previstas respostas em português, optei pela lingua franca do intercambio cientifico, esperando não cometer muitos erros (que peço sejam corrigidos por V. Exª.):

1. Legal History, History of Legal Thought, History of Political Ideas, Diplomatic History and Roman Law should always be included .

2. Legal History (compulsory), History of Legal Thought, Diplomatic History and Roman Law (optional).

3. The following are some of the most obvious foundations for the relationship between Themis and Clio:

a) We must know the roots of our present law which did not emerge ex nihilo in order to perceive its full meaning.

b) Historical studies help to deflate some of the claims of the axiomatic and dogmatic background of modern legal philosophy, bringing them back into a temporal perspective.

c) History illustrates the «fight for our rights» underlying modern law, showing at the same time how fragile law really is in its cultural context -meaning it is our own historical mission never to take it for granted, and to actively reinforce it and defend it, just as our predecessors did-.

d) History shows the «fights against time» that security, subjective expectations and timeless rational values ask from a legal system; on the other hand, it presents to us the endless «semantic» renewal that lies in the very core of legal interpretation.

e) We must pay attention to the historical relationship between the traditional aspects of law and the social emergence of the «conscience of duties», needed to its own efficiency.

f) Historical studies are a welcome complement to all those who do not wish to eradicate a cultural horizon from universitary curricula: they help to prevent the spreading of ignorant «legal technicians».

g) A historical perspective reminds all jurists of the temporal boundaries of their own work, showing that Law has no eternal solutions to offer, only contingent ones.

Apresento a V. Exª os meus melhores cumprimentos, juntamente com os sentimentos de una viva consideração intelectual. Creia-me,

Fernando Araújo (firmado y rubricado)

Archivo del Grupo de Investigación de Historia de las Instituciones Jurídicas, de los Sistemas Políticos y de las Organizaciones Sociales de la Europa Mediterránea, L-909/89.


Grupo EUMEDNET de la Universidad de Málaga Mensajes cristianos

Venta, Reparación y Liberación de Teléfonos Móviles
Enciclopedia Virtual
Biblioteca Virtual
Servicios
 
Todo en eumed.net:

Congresos Internacionales


¿Qué son?
 ¿Cómo funcionan?

 

15 al 29 de
julio
X Congreso EUMEDNET sobre
Turismo y Desarrollo




Aún está a tiempo de inscribirse en el congreso como participante-espectador.


Próximos congresos

 

06 al 20 de
octubre
I Congreso EUMEDNET sobre
Políticas públicas ante la crisis de las commodities

10 al 25 de
noviembre
I Congreso EUMEDNET sobre
Migración y Desarrollo

12 al 30 de
diciembre
I Congreso EUMEDNET sobre
Economía y Cambio Climático

 

 

 

 

Encuentros de economia internacionales a traves de internet


Este sitio web está mantenido por el grupo de investigación eumednet con el apoyo de Servicios Académicos Internacionales S.C.

Volver a la página principal de eumednet