[Nº 367] Carta de Jesús Burillo, catedrático de Derecho Romano de la Universidad de Murcia, a Manuel J. Peláez

Murcia, 11 de septiembre de 1995

Querido amigo:

Comprendo los “problemas” que podría haber suscitado la publicación del escrito sobre las guerras de Hitler. La literatura revisionista aumenta. La reacción ha sido, en algunas partes, tipificar como delito la negación del holocausto que no muchos negarán. Pero las razones no son tan simples como alegan las literaturas “oficiales”. Es evidente que aunque sólo hubieran asesinado a 100 personas, se trataría de un crimen execrable.

Siento de veras el anunciado cierre. Agradeceré me envíes el nº 19/20.

Jesús Burillo (firmado y rubricado)

Archivo del Grupo de Investigación de Historia de las Instituciones Jurídicas, de los Sistemas Políticos y de las Organizaciones Sociales de la Europa Mediterránea, L-1795/95.

[Nº 368] Carta de Francesc Vilanova, profesor titular de la Facultad de Ciencias Políticas y Sociología de la Universidad de Barcelona, a Lluís Valls i Taberner

Barcelona, 20 de septiembre de 1995

Apreciat senyor Valls:

El passat mes de juliol vaig defensar, davant un tribunal presidit pel doctor Josep M. Font i Rius, la meva tesi doctoral en Història Contemporània, Ramon d’Abadal i de Vinyals (1888-1970). Una biografia. Han estat prop de sis anys de feina (els dos darrers, de forma intensiva) i un original de 1.200 folis. Moltes persones, començant per la família Abadal, m’han ajudat aportant cartes, papers, etc. He visitat mitja dotzena d’arxius públics i privats i he aconseguit de localitzar alguns treballs inèdits i reconstruir l’activisme polític de Ramon d’Abadal, un aspecte que ell mateix s’havia encarregat de deixar a l’ombra. Però és obligat fer una menció especial a la família Valls-Taberner per dos motius: en primer lloc, perquè l’epistolari creuat entre Ferran Valls i Ramon d’Abadal m’ha estat crucial per reconstruir els primers vint anys de la biografia d’Abadal. Gràcies al professor Manuel J. Peláez (amb qui ja havia col.laborat anteriorment), vaig poder comptar amb l’epistolari complet i alguns altres documents i dades que han estat imprescindibles per conèixer la joventut d’aquestes dos amics, els seus afanys, els seus estudis, les seves inquietuds, fins arribar a unes poques però extremadament reveladores cartes del període de la guerra civil.

El segon motiu està directament relacionat amb el primer. No he comptat les vegades que Ferran Valls surt citat en la biografia, però la seva menció en les 300 primeres planes és constant, gairebé diria permanent. Són importantíssims els comentaris creuats entre tots dos a rel de la Setmana Tràgica; les cartes que fan referència a aquest fet són gairebé tan valuoses com les que Josep Benet va fer conèixer en la seva obra Joan Maragall i la Setmana Tràgica. Dos nois de vint anys revelen una consciència cívica plenament madura, unes dots d’observació dels esdeveniments remarcables. Al costat d’aquest episodi, cal destacar el projecte d’ambdòs d’anar a estudiar a Bolonya (projecte frustat, precisament, per la Setmana Tràgica); l’estada a Madrid i a París, per a doctorar-se i aprofondir en els seus estudis (en aquest sentit, les indicacions que Ferran Valls fa al seu amic sobre els professors i les biblioteques de la ciutat són determinants per poder conèixer el periple parisenc d’Abadal). A més a més, trobarem l’intercanvi de notícies sobre els primers treballs científics de tots dos, els projectes conjunts (com l’edició dels Textos Jurídics catalans, encarregats per Lluís Duran i Ventosa ); el seu pas per la Mancomunitat...

Amb tot això, i amb altres episodis, vull remarcar el gran valor que ha tingut per a mi aquesta documentació directa. Però encara hi ha altres coses que avalen aquesta amistat. Uns anys després de la mort de Ferran Valls, quan Ramon d’Abadal ja era membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, va sortir en defensa del seu amic en un episodi molt cèlebre: en la presentació d’un dels volums de la Historia de España, dirigida per Ramon Ménendez Pidal, Abadal va acusar un dels autors d’haver plagiat descaradament un treball inèdit de Ferran Valls, publicant-lo com a original seu . La resposta de Menéndez Pidal va ser convidar a Ramon d’Abadal a col.laborar en aquesta obra. Amb això vull dir que l’amistat entre els dos amics va marcar decisivament llurs biografies i la presència de Valls en la vida i obra d’Abadal és permanent.

Amb tot això, em sembla obligat donar-vos les gràcies per haver-me permès, mitjançant la col.laboració del profesor Peláez, consultar aquests papers.

A la tornada de vacances, el director de la tesi, el doctor Borja de Riquer, em va comentar que el seu pare, Martí de Riquer, en qualitat de president de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, estava interessat en que aquesta institució publiqués la tesis en la seva versió definitiva (al voltant de 1.000 folis). Aquesta ha estat una bona notícia, en la mesura que l’editor que, en principi, s’hi havia interessat, ara em demanava que en fes un resum de 400 folis, cosa que jo considerava impossible. Per publicar la biografia, la Reial Acadèmia assumia una part del cost de l’edició, sempre i quan es poguessin trobar ajudes externes.

A partir d’aquesta notícia, jo m’he posat en contacte amb la família Abadal per buscar la seva col.laboració i la d’institucions com l’Ajuntament de Vic, el Consell Comarcal d’Osona, la Caixa de Manlleu. I, ja dins d’aquesta roda, m’adreço a la família Valls-Taberner, tenint en compte l’antecedent que el professor Peláez m’havia comentat, respecte del vostre suport indirecte en la publicació del volum de Jordi Rubió i Balaguer, Mestres, companys i amics, en comprar 300 exemplars del llibre. Ja veieu que la petició és clara: saber si podria comptar amb el suport de la vostra família per poder publicar aquesta biografia. No us puc dir res més precís, ja que vam acordar amb Borja de Riquer que, en el moment que poguéssim reunir un cert suport econòmic, aleshores entraria en els tractes concrets amb la Reial Acadèmia de Bones Lletres. Seria, més aviat, una «prospecció de mercat» entre aquelles persones i institucions que podrien donar un cop de mà a aquesta iniciativa. Evidentment, la família Valls-Taberner no té cap obligació d’incorporar-se a aquesta aventura, però tenint en compte la vostra vinculació a la cultura i a la història catalanes, penso que us pot agradar de participar en aquest projecte.

No us vull fer perdre més temps. Només em queda repetir les gràcies per la vostra col.laboració, via professor Peláez, per poder escriure la biografia de Ramon d’Abadal i poder reconstruir l’amistat entre aquests dos personatges.

Francesc Vilanova (firmado y rubricado)

Archivo del Grupo de Investigación de Historia de las Instituciones Jurídicas, de los Sistemas Políticos y de las Organizaciones Sociales de la Europa Mediterránea, L-1815/95.

[Nº 369] Carta de Ismael Sánchez Bella, catedrático de Historia del Derecho, a Manuel J. Peláez

Pamplona, 24 de noviembre de 1995

Querido Manolo:

Te acuso recibo y te agradezco el ejemplar del Epistolario de Fernando de los Ríos. Tu Prólogo es muy interesante.

Recibe un fuerte abrazo de

Ismael [Sánchez Bella] (firmado)

P. S. Acabo de regresar de Buenos Aires. El XI Congreso ha reunido cerca del centenar de especialistas del Derecho Indiano. Allí hay un grupo excelente de historiadores del Derecho -sobre todo, Víctor Tau, Abelardo Levaggi, Eduardo Martiré, R. Jones y Zorraquín Becú- con excelente revista, sede propia, etc. El 1º es ya Presidente de la Academia de la Historia; antes, lo fue Zorraquín. El Congreso, excelentemente organizado. De España, estuvimos tus colegas de Pamplona (yo), León (Arvizu) , Oviedo (Coronas) , La Coruña (Montanos) , Toledo (F. Barrios) , Zaragoza (González de San Segundo) , Jerez (Díaz Rementería) y Alicante (Bermúdez) . En otro Congreso estaba además Tomás y Valiente.

Recibe un fuerte abrazo de

Ismael [Sánchez Bella] (firmado)

Archivo del Grupo de Investigación de Historia de las Instituciones Jurídicas, de los Sistemas Políticos y de las Organizaciones Sociales de la Europa Mediterránea, L-2000/95.