[Nº 301] Carta de Dimitri C. Gofas, catedrático de Historia del Derecho Bizantino de la Facultad de Derecho de la Universidad de Atenas, a Manuel J. Peláez

Atenas, 27 de noviembre de 1989

Monsieur le Professeur et cher Collègue,

Je me sens très honoré par le fait que vous vous êtes adressé à moi pour une contribution au volume d’hommages qui sera offert à notre illustre Collègue, le Professeur Gonzalo Martínez Díez, Professeur d’Histoire du Droit et des Institutions à l’Université de Valladolid.

Je m’empresse donc de vous informer que je participerai à grande joie à ce volume, avec une étude (en français) portant sur l’histoire du droit commercial grec vers la fin de la période byzantine, c. à. d. entrant dans les sujets de la section IV de la votre lettre.

Le titre sera: “Un précurseur de la lettre de change émis par un commercant Grec en 1300”.

Je tâcherai d’envoyer ma contribution dans le délai et aussi vite que possible, dès que j’aurai complété la bibliographie, tâche assez difficile à atteindre ici à Athènes.

Veuillez agréer, Monsieur le Professeur et cher Collègue, l’expression de ma haute considération.

Dimitri C. Gofas (firmado y rubricado)

Archivo del Grupo de Investigación de Historia de las Instituciones Jurídicas, de los Sistemas Políticos y de las Organizaciones Sociales de la Europa Mediterránea, L-897/89.

[Nº 302] Carta de André Gouron, catedrático de Historia del Derecho y de las Instituciones de la Universidad de Montpellier I, a Manuel J. Peláez

Montpellier, 27 de noviembre de 1989

Distinguido colega,

Me extraña una cosa: el libro intitulado Homenaje... Valls Taberner no contiene mi contribución “Placentin et la Somme cum essem Mantuae” , [del cual], sin embargo, le había mandado hace mucho tiempo las pruebas corregidas.

Además las dos cartas que le había mandado por este asunto, hace varios meses, no han tenido contestación.

De esa manera, no espero que Vd. lo publique nunca. Así me encuentro libre y publicaré este artículo en otro libro o revista.

Lo siento mucho,

André Gouron (firmado y rubricado)

Archivo del Grupo de Investigación de Historia de las Instituciones Jurídicas, de los Sistemas Políticos y de las Organizaciones Sociales de la Europa Mediterránea, L-898/89.

[Nº 303] Carta de Francesc Vilanova i Vila d’Abadal, profesor de Historia Contemporánea de la Facultad de Ciencias Políticas de la Universidad Autónoma de Barcelona, a Manuel J Peláez

Barcelona, 28 de noviembre de 1989

Benvolgut Manuel,

Tal com et vaig dir, dimecres passat vaig veure a en Jaume i vam estar comentant les qüestions que tu li exposaves a la darrera carta i que em vas comentar per telèfon. També li vaig entregar les transcripcions de la correspondència Bosch-Martorell-Valls (complerta, és tot el material que em vas enviar, menys les còpies defectuoses que em van arribar el mateix dimecres), mallorquinistes-Valls, Bosch-Martorell-Abadal fins l’any 1913 i mallorquinistes-Abadal també fins el mateix any. Vam acordar amb en Jaume que, quan surti el llibre d’en Nicolau, en portarem un exemplar a en Quimet i ferem un pla per aconseguir que, d’una vegada, ens proporcionin les fotocòpies de la correspondència que es conserva. Jo em trobo amb la situació que necessito fotocòpies de tota la correspondència per raons evidents, és a dir, per anar completant el treball amb el màxim de detalls possibles, cosa que no podria fer amb una inspecció més o menys superficial de l’Arxiu Abadal, donat el poc temps (ara per ara, inexistent) de què disposo per pujar a Vic. Per tant, per tancar aquest capítol, el Bosch-Martorell i els mallorquinistes ja estan en marxa i amb part de la feina feta.

Jo començo a transcriure les cartes d’en Rubió a l’Abadal, tenint en compte sempre que arriben fins el 1913 (inclusiu). També m’hauries d’enviar còpia de la correspondència amb en Valls per fer aquesta transcripció i comparar-la amb la que has publicat als Annals Valls Taberner, etc. Sobre el tema Rubió m’hauries de dir si existeix un arxiu Rubió a l’Institut d’Estudis Catalans (jo havia sentit rumors afirmatius en aquest sentit), i si existeix la correspondència Valls-Abadal entre la documentació. Si fos així, s’hauria de fer el buidat. Si tu no ho saps, sempre es pot mirar de fer una gestió discreta amb algun dels responsables. Ja em diràs alguna cosa.

La setmana que ve, si la situació domèstica s’ha normalitzat, intentaré anar a l’Arxiu nacional per escatir què hi ha a l’Arxiu Bosch i si és consultable. Compto amb una carta de presentació d’en Jaume per al director, Casimir Martí, a qui vaig conèixer fa alguns anys quan el vaig portar a la ràdio, en un espai de mitja hora que feia. Ja te’n donaré notícies.

Assumpte correspondència Raimon d’Abadal i Calderó-Ramonet . En Jaume estava d’acord en fer un llibret (o serà gaire llarg, perquè em sembla que el material no dóna per gaire) dins la col•lecció. Independentment d’això, jo segueixo amb la meva idea de fer un volum d’obra esparça del “tio Raimundo”; ja veurem com surt.

He apartat la correspondència quasi completa entre Valls i Abadal dels anys 1909, 1910, 1912, 1913 i 1922, de cara al proper volum. D’aquesta manera el podrem començar tan aviat com es decideixi. De moment, és un dels pilars més importants del meu treball.

En Jaume també em va comentar la qüestió de la transcripció del treball sobre Jaume I de Valls-Abadal. Jo hi vaig estar d’acord i vam quedar que, quan rebés notícies teves, acabaríem de decidir sobre la manera de fer-ho, etc.

Sobre el tema Aribau , en Jaume em va dir que t’havia demanat una relació més o menys exhaustiva del material que hi ha a l’Arxiu Valls.

Un cop feta la valoració d’aquest material es podrà veure què se’n pot treure. Aribau és un personatge molt perseguit pels millors historiadors del país. De sempre, Fontana s’ha mostrat interessat per Aribau i la seva relació amb la industrialització catalana (sobre això va publicar un llibret a Episodis de la Història de Rafael Dalmau editor) i va ser el tema d’una de les seves primeres publicacions. Per la banda literària, si el material fos bo, també hi hauria bofetades per veure’l. Joaquim Moles i altres historiadors de la Reinaxença, també s’han interessat molt pel personatge. La paradoxa és que no hi ha gairebé res de monogràfic escrit sobre Aribau i el seu temps. Per tant, si el material té interès, caldria estudiar-lo amb atenció.

Em penso que de moment res més. Ja he passat revista a totes les coses que t’havia de comentar i no se m’acut res més. Si hi hagués alguna novetat ja t’ho faria saber. Espero les teves notícies.

Una abraçada

Francesc Vilanova (firmado y rubricado)

P. S. Tinc còpia del teu treballet que vas enviar a en Jaume. M’anirà molt bé per completar aquests primers anys, gràcies.

Archivo del Grupo de Investigación de Historia de las Instituciones Jurídicas, de los Sistemas Políticos y de las Organizaciones Sociales de la Europa Mediterránea, L-898/89.